Safata de càrrega |
El blog no al tancarem..farem memòria i anirem posant les vivencies,histories veridiques i coses que en el mon del taxi ens han pasat.
converses,records,històries etc. de un taxista de día i un de nit a Barcelona.
Safata de càrrega |
6 comentaris:
Ostres! Què ha passat? Espero que vosaltres no us féssiu res. Em sap molt de greu.
Tenia l'esperança que algun dia, de manera espontània, pujaria a un taxi i sonaria Catalunya Música... I poder dir, per fi, ets un dels malalts de Bach!
Molts ànims!!!
Una abraçada ben forta!
Jo també dic el mateix: Ostres! Que ha estat? Un ciclista? Vosaltres esteu bé?
Igual que l'amic apuntador, sempre que pujo a un taxi he mirat si éreu un de vosaltres dos per saludar-vos en persona.
Recoi, pensava que primer deixaria de sonar el violí abans que deixés de córrer el taxi.
Una forta abraçada.
El del violí (vermell)
Què ha passat? Ja ho explicareu millor...
Què us ha passat??? Sobretot espero que vosaltres estigueu bé,i us vull enviar molts ànims perquè trobeu la força per superar-ho!!!!!!
Una forta abraçada!!!!
Gabriela
Siento la demora en responder, y siento lo ocurrido con el taxi, por lo que veo. Gracias por tu comentario, y espero que esten bien. Un abrazo. Lucio.
Espero que tot hagi quedat només en un ensurt i molts ànims!
Publica un comentari a l'entrada