FELIC ANY NOU

 

El Jaume i el Ferran brindem per tots vosaltres.

FELIÇ ANY 2009

CLIENTS DE LUXE

 
Aquest senyor es un client de luxe, i no per els nivells que avui en dia es medeix aquesta qualitat,sino perqué traspua educació, modestia i que mes voleu?.
Va pujar al taxi..una carrera curta i vaig ser jo el que vaig destapar l'olla de la seva personalitat. De veritat van ser 10 minuts magnífics,i sobretot quan li vaig dir que havia trobat una "perla" al youtube i me la havia guardat. Era una actuació de Quico i de Paco Ibañez cantan el Paco en catalá... El Quico em va dir si home era la cançó l'Home del Carrer, i el Paco es que el Paco es l'Hostia....
Era el Quico en estat pur sincer i honest i a mes a mes estaba en el meu taxi i ens varem despedir amb una sincera encaixada de mans.

SOPARS DE EMPRESA,tot un clàssic

 
Aquest dies tornem al ritual dels dits sopars de germanor (de empresa),o de veins,amics, companys del DIR etc etc.
La visió del taxista, es de despres del sopar, quan els portes a casa (els mes sensats) o bé als altres a la disco etc etc.
Tot es un decàleg,que es reprodueix,d'any en any.Les critiques al organitzador (sempre es millor el del any passat),el menjar, el local,els companys de taula etc etc.La constant sempre es comparar el passat amb el present,els divorcis, les futures separacions,els futurs companys,l'encarregat,la secretaria intocable,i el "Manolo" del magatzem que "está muy bueno"malgrat que es de la cadena de la fàbrica no es de les oficines,però té un N... enorme)
I tot acaba amb el "Amigo invisible", que mai he entes perqué no es diú l'amic invisible. Els regals acostuman a portar molta mala llet encara que es " pòlvora mullada",perqué tots fan el regal esperan que lis toqui de "Amigo invisible" al que li tenen mes ràbia, i per la llei de Murphi es al inreves.

59 ANYS DEL MIQUEL ANGEL

 
 
 

Avui ens hem reunit a Cal Amigó per celebrar els 59"tacos" del Mike,mes o menys hem repetit el famos esmorzar a Tiffanys que en el blog http://pirineuselnostremon.blogspot.com, podeu veure.
!!!!PER MOLTS ANYS MIQUEL ANGEL!!!!.

ET FELICITEM: PACO IBAÑEZ

Fá dos dies parat el semáfor de Passeig de Gracia/Aragó vaig veure creuar el carrer,a Paco Ibañez,portava un mocador al coll fí i de color vermell (com ha de ser), i corría com un xaval, !!Nen et felicito als teus 74 anys fets molt recientment,tens una agilitat envidiable,aixó t'ho agraim els que encara esperem moltes coses de tú. !!!!FELICITATS PER EL TEU ANIVERSARI,I SALUT--- i si fá falta esperem que no... a galopar, a galopar.

LA CRISI I EL TAXI

 

A veure si tan parlar de crisi, crisi sobretot per els mitjans de comunicació ...... Si ya sabem que no hem de matar el missatger, peró escanyar-lo una miqueta, potser ens faria un favor a tots plegats. En fí jo espero que no tinguem que arribar per motiu de la crisi a aquest tipo de combustible (es deia gasògen) perqué llavors no podrian aguantar el nivell de vida que avui tenen "jeques arabs" i els que no son arabs... per exemple els de la caixa, els del santander, vizcaya etc etc.

COSES QUE ALEGRAN EL DIA

 
 
Avui una Clienta,puja al taxi i deseguida reconeix la mùsica de la radio...es Catalunya Musica oi?.Efectivament i a partir d'Aquí hem parlat de mùsica,musics etc.Ella molt amablament m'ha donat un programa de activitats del Forum de sta Cristina d'Aro,que es un altaveu mes dels artistes joves emergents i que ja han tingut un primer reconeixement,com un Maria Canals o un primer Palau etc.
A mes hem descobert en el programa a un "vell" conegut que va fer un cicle de conferencies... es Joan Vives, per els que estem amb Catalunya Musica desde els inicis, es com un de la familia.
Desde aquí contribuim a fer una mica de promoció del Forum de Sta Cristina d'Aro.I el any vinent farem una escapada a algun dels concerts o conferencias que programin.

TAXI DELS ANYS 70

 

Aquest model seat 1500 va ser un cotxe molt adequat per taxi,proba de aixó es que en aquells anys,gairabé tots els taxis eran de aquesta marca i model.

D.K.W.

 
Aquest vehicle els anys 60 va circular molt, degut a la seva doble funció. Era una furgoneta de carrega i els diumenges, el monovolum de la època, 6 places,motor que ara fá riure de dos temps i gasolina.El que veieu a la imatge es de la cervesera Moritz, que amb bon criteri ha recuperat el 600 i aquesta D.K.W com reclam comercial.Nosaltres com agraiment a la seva presencia al mercat en el nostre idioma el catalá, ja fà temps hem obert un entranyable blog que combina cervesa i amistat.http://elsdillunsalamoritz.blogspot.com.

!!!!SALUT I PELAS!!!!.

EL CONGRESO SE DIVIERTE.... i Compte amb els mòbils

 
El tìtol d'aquesta película dels anys 30,hem dona peu a aquesta història.Tres congressistes aturen el taxi,van de uniforme-Vestit impecable,el portàtil i el mòbil-,sortint d'un restaurant (molt car).Hem diuen... Jefe llevenos al mejor puticlub de Barcelona.Semblan uns adolescents a punt d'agafar el primer colocón de la seva vida,tot es ji ji ja ja, fins que sona un mòbil.!Hola cariño..mira estoy agotado..hemos comido unos bocatas..no,no vamos al hotel,estamos derrotados,una ducha i a dormir..besos a los niños..!TE QUIERO!!,un beso. Al acabar aquesta conversa,un dels "congressistes" hem va dir...mire jefe usted ya sabe...ES LA VIDA...........
!!!!!QUIN MORRO!!!! "congresistas".

LA CALUMNIA es un venticello...

En el taxi han pujat clients diversos, peró alguns tenen en comú, escampar la calumnia, encara que ells siguin inconcients.Per exemple..Jo he vist aquest politic, borratxo,Jo he vist aquest altre drogat..... !Ah i aquell es homosexual... Com si aixó fos una taca negre. En fí que molta gent uns a posta i altres perqué la seva poca capacitat fá que es deixin arrastrar per el que altres volen, siguin coses del cor o coses polítiques.... al cas es fer mal als altres
Jo aconsellaría els que es refien de les enquestes, que les fagin desde un taxi,....de veritat la resposte de la societat es mes real
Espero que els assesors dels qui manan prenguin nota, no estaría de més.

!!COM MOLA PORTAR XANCLAS!!

 
La tarifa del taxi té varios suplements,peró li falta un i important.El suplement de les males olors dels peus.
Aquesta moda de les "xancletes" té un problema....al pasar les hores la pudor que desprenen els peus dels usuaris,es de veritat per no deixar-los pujar al taxi,amb suplement o sensa.

"LISTILLOS " de MIAMI

 

Una matinada, un parell de "pàjaros", que anavan de fatxendes a la recerca de un "puticlub" important, van requerir els meus serveis, perque els portes a un lloc a on les dones fossin " number one", donç ells consideraban que les de (Bailen 22,i les del Riviera, i el 240) no tenien punt de comparació amb les increibles dones que havian conegut arreu del mon. Com hem va tocar la moral, la displicencia i fatxenderia de que feien ostentació,els vaig dir per treurem-els del damunt, que els portaría a un lloc extraordinari a on trobarien uns cossos fabulossos,i que mai havian vist.
Al arribar a la plaça Urquinaona,cantonada Rda. Sant Pere, lis vaig dir.... veis esas luces i ese local allí encontrareis lo que buscais i podreis volver a Miami diciendo maravillas..... HALA A TRIUNFAR CHICOS.
El dibuix complementa aquesta narració. La incógnita per part meva es... si aquells dos pàjaros van trobar un nou mon o van sortir per cames.

AIXI VA ACABAR LA HISTÒRIA

 

La història comença així,una crüilla del eixample de Barcelona.Un divendres qualsevol,els portagonistes son uns pares separats i una filla d'uns sis anys. Com cada cap de setmana, a la nena li toca anar amb un dels pares,en aquest cas li tocava al pare,la mare s'acomiada amb petonets de la nena mentre atura un taxi (al meu). Quan només portavam 100 metres de recorregut, la mare de la nena fa un crit!AAAGGGGG!, i diu.... Me he dejado el regalo del cumple de mi novio en una bolsa de Adolfo Dominguez en el coche de mi "Ex". por favor de la vuelta. Amb aquestes en el semàfor que estic aturat, al meu costat para un cotxe es el de "l'Ex", i Ella li crida histericament...Oye tío para en la esquina i dame la bolsa de Adolfo Dominguez que me he dejado en tu coche. Ell, o sigui (l'Ex marit"), fá cara de poker i amb un gest malicios... díú, Mira cariño todo lo que he encontrado lo he echado a la basura en el contenedor.... Als insults que van sortir de la in.nocent i meravellosa boca de la "Ex" en qüestió van ser digne del millor diccionari d'insults que encara no s'ha fet.
¿Qué com va acabar la història?...... Mireu el dibuix fet per el meu germá Jaume,entendreu la fí de la història, !EIII! Jo soc el que aguanta la tapa del contenidor. La famosa bossa de A. Dominguez, duia una camisa per home, CARISSIMA...
que anava destinada al actual novio de Ella, que amb el temps será el seu nou company i per la llei de Murphy, será el nou "ex".
COMENTARI MASCLISTE:
Dedicat al"EX" i pare de la nena,i frustrat destructor de la camisa de disseny, destinada al regal de cumple del seu sustitut........!!!OLE TUS HUEVOS TIO!!!!........ i perdoneu.

AIGUA MINERAL......o nó

 

Sobre les 2 de la matinada, una meravellosa yaya, d'uns 85 anys hem fá el senyal de parar davant una botiga Open-Cor, la yaya anava vestida a lo Hippy dels anys 60, amb el cap rapat i molt encorvada per la edat, a lo Pau Riba en dona.
Vaig pensar,aquesta sra. té moltes vivencies a sobra o sigui molta història. La vaig portar a Vallcarca,i va ser un viatge amb una conversa molt agradable, politica, Catalunya i el Barça ( estaba molt emprenyada amb Laporta, i per descomptat amb el P.P.) al acabar el viatge i amb una mirada de picardía me ensenya el contingut de la bossa.. era una ampolla de wisky,i hem díu,havia acabat l'aigua mineral,hem fà l'ullet i díu Bona nit Jove, i Jo li dic ¿Ja té glassons de gel?. Ella díu, !!!NO!!!, m'agrada sensa gel.
FANTASTIC, I PER MOLTS ANYS YAYA DE VALLCARCA.

LA REALITAT SUPERA LA FICCIÓ

 

Als voltants del Camp Nou a la matinada tenen lloc altres histories gens relacionades amb el futbol però si amb les pilotes.Aquesta matinada sobre les tres,una dona d'uns trenta anys a requerit els meus serveis per dur-la a aquell indret,aquesta es la conversa....Por favor lleveme al Pachá,por Diagonal i el Camp Nou.Al arribar el indret hem demanà que aniguès a poc a poc,segurament per observar mes a prop l'oferta dels travestis,(cosa que no vaig entendre,doncs la dona tenìa un aspecte prou "normal"),la normalitat es va acabar quan ella,(passant molt de mi),li pregunta a un travesti realment exhuberant i que sembla li va fer"el pes"¨.....Oye ¿estas operada?,ella li respòn,!!NO¡¡,estoy entera,pues si es así,¿me sabrás fo.... bien?,como nunca te lo ha hecho un tio,(va ser la resposta del travesti).Davant de aquesta conversa increible jo suposo que vaig fer cara de poker,doncs en 25 anys de taxista nocturn a Barcelona,hem creia haver-ho vist tot,però com diu el titol la realitat supera la ficciò,tot va acabar,per part meva,portant-los al domicili de la dona"normal",però que com a consecuencia de la exhuberancia nudista del "trabolo",hem va demanar entrar el parking de la finca,la mirada del vigilant del parking delataba que no era el primer cop que passaba aquesta historia
.Aquesta historia agafada per un cineasta important i posada a Nova York pot semblar un fet de una metropoli inmensa com es Nova York,London etc..però no,tot això i molt mès passa a la nostre Barcelona.

COINCIDENCIES

 

Aquesta setmana destaco un viatge interesant (personalment per mi).Vaig portar una sra de 95 anys molt aixerida i la seva filla al restaurant Pitarra, un dels antics de Barcelona i que es de recomanar.
Anan cap alli i parlant del Barri, carrer Ample Avinyó etc varem descobrir que els 4 fills/filles de la sra de 95 anys les havia assistit la mateixa Llevadora que va assistir a la nostre mare que també van ser quatre fills.. la sra Monforte del carrer Ample.
Aquestes coincidencies fan mes agradable la nostre feina, i si van acompanyades de una conversa millor, cosa que avui en dia amb la "mobilitis" no es frequent.

MAGATZEMS EL AGUILA.

 

 

Esplendor i mort de uns grans magatzems.

LES RAMBLES

 

Desde el mirador del monument a Colon,les Rambles els anys 40

TEATRE GREC MONTJUIC

 

Aspecte del teatre Grec els anys 40, al fons el que es actualment seu del teatre lliure (mercat de les flors)

FINAL DE LA NIT DE SANT JOAN

 

La nostre flama del Canigó ha quedat "atrapada" dintre de aquets fanalets, continuará encesa fins el any vinent.

AVUI ES FESTA

 

Amics avui cap entrada mes al blog, la taula está parada,per tan, fem un brindis !Salut per tots, i recordem sempre a qui ens va estimar, o al inreves tan si val es, en definitiva ....Estimar!

ELS BORRATXOS de VELAZQUEZ

 

Si fosin els borratxos de Velazquez, com taxiste no m'impotaria agafar-los com clients, però els borratxos que en el taxi agafo......no tenen res a veure amb Velazquez. Aquest es el motiu de que en una revetlla de Sant Joan no treballi amb el taxi, Com diu Raimon en la seva cançó "M'enteneu...no me enteneu... parlava amb mi mateix......

BOCACCIO

 

Aquet local (ja desaparegut) situat al carrer Muntaner 505 concentraba la "Gauche Divine" o sigui la Esquerra "pija" de Barcelona, que tenía la butxaca a la dreta.

LLOGUER DE MA D'OBRA

 

El Plá de l'Os a les Rambles de Barcelona es feia la contractació de má d'obra de tots els oficis. (paletes, pintors, encaladors etcetc.....i Bastaixos (mozo de cuerda) com el de la foto, observeu l'enginy del personatge per descansar aprofitant la farola i la seva eina de treball"la corda".