PEPE RUBIANES in memoriam

Fà temps vaig portar en el taxi com client a Pepe. de la Barceloneta al cafè moka de la Rambla,era mig de matí.Una conversa exquisida,portava uns llibres i una carpeta amb molts folis escrits. Era un llicenciat amb filosofia, però era un personatge com diria ell de "collons".Em va dir que estava fen un treball sobre Garcia Lorca,jo la veritat no li vaig fer en aquesta qüestió massa cas....però mesos mes tard vaig veure el espectacle sobre Garcia Lorca del que Ell era director. I vaig dir mira quan l'humor s'acabi tindrem un gran director teatral.
El destí..la vida ha canviat aquest futur. Ara nomes ens queda els bons records i gracies a Youtube les bones interpretacions de un personatge irrepetible. Descansi en pau.

EL CHRISTIAN RADICH a Barcelona

 

 

Aquest magnific veler amb molta història el darrera va protagonitzar una película en CINERAMA als anys 60, en que feia una volta al mon.En una singladura es va aturar a Puerto Rico i com nó van visitar al mestre Pau Casals i Ell els va obsequiá amb una interpretació amb el seu Cello.El veure aquest vaixell al port de Barcelona l'altre dia,vaig recordar amb emoció, la película.Sobretot l'escena de Pau Casals al cello,per mi era la primera vegada que veia a Pau Casals a la pantalla gran i deunidó el cinerama lo gran que era.Jo tenia 13 anys i vaig començar llavors a fer-me preguntas sobre Catalunya,i que feia aquell Geni fora del nostre Pais i perqué no volia tornar.

HIVERN DE NEU

 

Aquesta foto demostra tot el que els Homes del temps van pronosticar per aquest hivern...molta neu.. Però MOLTA.

ELS PATINADORS (nova tribu urbana)

 

Entre les moltes actituts inciviques, que l'Ajuntament de Barcelona tolera.... estan els PATINADORS. No solament fan malbé tot tipus de mobiliari urbá,si mes no per les nits s'agrupan en bandades de un centenar(mes o menys) i amb una especie de monitor que fá les tasques de servei de seguretat com si de un guardia urbá es tractes. Intentant tallar el pas de vehicles encara que el semàfor el desautorit-zes. Es la llei de la selva amb permisivitat del Ajuntament.
Quan tinguem un accident llavors l' Ajuntament creará una comisió (els encanta) per estudiar el problema dels patinadors.
com sempre l'administració está a la seva particular "torre de marfil".

DE TAN EN TAN ..GRANS CLIENTS.

 

La casualitat va fer que Jo agafes per segona vegada a un client... com diuen avui en dia top 10. Es un Sr. que dona clases al institut del teatre de Barcelona. Varem parlar de musica de Catalunya etc etc. i ell mateix va descobrir que el meu germá que treballa de nit al taxi el va portar a determinat lloc.etc etc. I encara recordava la conversa, que van tenir.. del Liceu opera.de un ballarí.. Alfonso Rovira i res mes perqué el viatge va acabar.
Quan el vaig portar l'altre dia al institut del teatre varem estar d'acord que els catalans que estimem la nostre llengua,la nostre cultura i en general la MUSICA amb majùscules..... som com els Mamuts que es van extingir.
A part de aquestes elucubracions,gracies aquets clients que ens donan un plus a la nostra feina.

FELIÇ 2009

 

Desde la torre AGBAR de Barcelona desitjem un bon any per tothom.

FELIC ANY NOU

 

El Jaume i el Ferran brindem per tots vosaltres.

FELIÇ ANY 2009

CLIENTS DE LUXE

 
Aquest senyor es un client de luxe, i no per els nivells que avui en dia es medeix aquesta qualitat,sino perqué traspua educació, modestia i que mes voleu?.
Va pujar al taxi..una carrera curta i vaig ser jo el que vaig destapar l'olla de la seva personalitat. De veritat van ser 10 minuts magnífics,i sobretot quan li vaig dir que havia trobat una "perla" al youtube i me la havia guardat. Era una actuació de Quico i de Paco Ibañez cantan el Paco en catalá... El Quico em va dir si home era la cançó l'Home del Carrer, i el Paco es que el Paco es l'Hostia....
Era el Quico en estat pur sincer i honest i a mes a mes estaba en el meu taxi i ens varem despedir amb una sincera encaixada de mans.

SOPARS DE EMPRESA,tot un clàssic

 
Aquest dies tornem al ritual dels dits sopars de germanor (de empresa),o de veins,amics, companys del DIR etc etc.
La visió del taxista, es de despres del sopar, quan els portes a casa (els mes sensats) o bé als altres a la disco etc etc.
Tot es un decàleg,que es reprodueix,d'any en any.Les critiques al organitzador (sempre es millor el del any passat),el menjar, el local,els companys de taula etc etc.La constant sempre es comparar el passat amb el present,els divorcis, les futures separacions,els futurs companys,l'encarregat,la secretaria intocable,i el "Manolo" del magatzem que "está muy bueno"malgrat que es de la cadena de la fàbrica no es de les oficines,però té un N... enorme)
I tot acaba amb el "Amigo invisible", que mai he entes perqué no es diú l'amic invisible. Els regals acostuman a portar molta mala llet encara que es " pòlvora mullada",perqué tots fan el regal esperan que lis toqui de "Amigo invisible" al que li tenen mes ràbia, i per la llei de Murphi es al inreves.

59 ANYS DEL MIQUEL ANGEL

 
 
 

Avui ens hem reunit a Cal Amigó per celebrar els 59"tacos" del Mike,mes o menys hem repetit el famos esmorzar a Tiffanys que en el blog http://pirineuselnostremon.blogspot.com, podeu veure.
!!!!PER MOLTS ANYS MIQUEL ANGEL!!!!.