dissabte, 6 de febrer del 2010

LA MAGNITUD DE LA TRAGEDIA

Safata de càrrega
Una imatge val mes que mil paraules, Aquesta es el tancament de 25 anys de vida profesional com a taxistes.
El blog no al tancarem..farem memòria i anirem posant les vivencies,histories veridiques i coses que en el mon del taxi ens han pasat.

6 comentaris:

L'apuntador ha dit...

Ostres! Què ha passat? Espero que vosaltres no us féssiu res. Em sap molt de greu.

Tenia l'esperança que algun dia, de manera espontània, pujaria a un taxi i sonaria Catalunya Música... I poder dir, per fi, ets un dels malalts de Bach!

Molts ànims!!!
Una abraçada ben forta!

Anònim ha dit...

Jo també dic el mateix: Ostres! Que ha estat? Un ciclista? Vosaltres esteu bé?

Igual que l'amic apuntador, sempre que pujo a un taxi he mirat si éreu un de vosaltres dos per saludar-vos en persona.

Recoi, pensava que primer deixaria de sonar el violí abans que deixés de córrer el taxi.

Una forta abraçada.

El del violí (vermell)

marc ha dit...

Què ha passat? Ja ho explicareu millor...

Anònim ha dit...

Què us ha passat??? Sobretot espero que vosaltres estigueu bé,i us vull enviar molts ànims perquè trobeu la força per superar-ho!!!!!!

Una forta abraçada!!!!

Gabriela

Luc Antifa ha dit...

Siento la demora en responder, y siento lo ocurrido con el taxi, por lo que veo. Gracias por tu comentario, y espero que esten bien. Un abrazo. Lucio.

Jordi ha dit...

Espero que tot hagi quedat només en un ensurt i molts ànims!