Fà anys, suposo que per al 1993/94, vaig tenir una experiencia inoblidable; Vaig portar una Sra de Sarriá a Montserrat, anava al enterrament d'un monjo de Montserrat que no era familiar, però havia estat un gran amic i un gran conseller espiritual per ella. Encara tinc present les imatges d'aquell día..
Un día plujós al patí de la Abadía els escolanets, darrera els monjos ,el taüt de pí sensa barnissar, i despres el Pare Abat amb la resta dels monjos.
Aixó ho recordo avui quan hem dit l'adeu definitiu al Pare Abat Cassià Mª Just. i he comprobat com la comunitat Benedictina de Montserrat no fan diferencies entre un Pare Abat i un monjo.
Es ùnicament els prohoms de la societat dita civil, els polítics etc etc i es lògic que ho fagin perqué almenys així demostran agraiment a la persona que va defensar un Poble i una manera "a la montserratina" de fer religió.
Descansi en pau, el monjo i després Abat Cassià Mª Just.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada